Depòsits monetaris garantits

Tindran la consideració de depòsits admissibles els saldos creditors mantinguts en compte, inclosos els fons procedents de situacions transitòries per operacions de trànsit i exclosos aquells depòsits esmentats en l’article 4.4 del Reial decret 2606/1996, que l’entitat tinga obligació de restituir en les condicions legals i contractuals aplicables, qualsevol que siga la moneda en què estiguen nominats i sempre que estiguen constituïts a Espanya o en un altre Estat membre de la Unió Europea, inclosos els depòsits a termini fix i els depòsits d’estalvi. La part d’aquests depòsits que no supere els nivells de cobertura establits legalment es consideraran depòsits garantits.

Entre els fons procedents de situacions transitòries, a què es refereix el paràgraf precedent, s’inclouran, en tot cas, els recursos dineraris que s’hagen confiat a l’entitat per a la realització d’algun servei d’inversió, d’acord amb el text refós de la Llei del Mercat de Valors, o que provinguen de la prestació d’aquests serveis o activitats.

No tindran la consideració de depòsits a l’efecte del Reial decret 2606/1996 els saldos creditors en els quals concórrega alguna de les circumstàncies següents:

1. La seua existència només pot provar-se mitjançant un instrument financer dels previstos en l’article 2 del text refós de la Llei del Mercat de Valors, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2015. No tenen, per tant, la consideració de depòsits les cessions temporals d’actius i els certificats de depòsit al portador.
2. Si el principal no és reembossable pel seu valor nominal.
3. Si el principal només és reembossable pel seu valor nominal amb una garantia o acord especial de l’entitat de crèdit o d’un tercer.

L’import garantit dels depòsits tindrà com a límit la quantia de 100.000 € o, en el cas de depòsits nominats en una altra divisa, el seu equivalent aplicant els tipus de canvi corresponent, conforme tot això als termes previstos reglamentàriament.

Addicionalment, quedaran garantits els següents depòsits amb independència del seu import durant tres mesos a comptar a partir del moment en què l’import haja sigut abonat o a partir del moment en què aquests depòsits hagen passat a ser legalment transferibles:

1. Els procedents de transaccions amb béns immobles de naturalesa residencial i caràcter privat.
2. Els que es deriven de pagaments rebuts pel dipositant amb caràcter puntual i estiguen lligats al matrimoni, el divorci, la jubilació, l’acomiadament, la invalidesa o la defunció.
3. Els que estiguen basats en el pagament de prestacions d’assegurances o en la indemnització per perjudicis que siguen conseqüència d’un delicte o d’un error judicial.

Els deutes del dipositant enfront de l’entitat de crèdit no es tindran en compte per a calcular l’import reembossable llevat que la data d’exigibilitat d’aquests deutes siga anterior o igual a les dates de referència previstes en l’article 8.1. del Reial decret 2606/1996 i les disposicions legals i contractuals per les quals es regisca el contracte entre l’entitat de crèdit i el dipositant així ho contemplen.

En tot cas, les entitats de crèdit informaran degudament els dipositants, abans de la formalització del contracte, de quan els seus deutes enfront de l’entitat es tindran o no en compte a l’hora de calcular l’import garantit d’acord amb el que s’estableix en el paràgraf anterior.

En el cas de depòsits no nominats en euros, l’import garantit serà el seu equivalent aplicant els tipus de canvi del dia en què es produïsca algun dels fets que activen el pagament de la garantia pel FGD o al dia anterior hàbil quan fora festiu.
Les garanties del FGD s’aplicaran per dipositant, siga persona natural o jurídica i qualssevol que siguen el número i classe de depòsits d’efectiu en què figure com a titular en la mateixa entitat. Aquest límit s’aplicarà també als dipositants titulars de depòsits d’import superior al màxim garantit.

Quan un compte tinga més d’un titular, el seu import es dividirà entre els titulars, d’acord amb el que es preveu en el contracte de depòsit i, en defecte d’això, a parts iguals.

Quan els titulars d’un depòsit actuen com a representants o agents de tercers, sempre que el beneficiari legal haja sigut identificat o siga identificable abans que es produïsquen les circumstàncies que activen el pagament de la garantia pel FGD, la cobertura s’aplicarà als tercers beneficiaris del depòsit en la part que els corresponga.

No obstant l’anterior, quan qui actue com a representant o agent siga una entitat de les excloses de cobertura del FGD de les recollides en els numerals 3r, 4t, 5é, 7é i 8é de l’article 4.4.a) del Reial decret 2606/1996, es considerarà que el depòsit pertany a aquesta entitat i no serà coberta pel FGD.

Els depòsits existents en el moment de la revocació de l’autorització a una entitat adscrita al FGD continuaran coberts fins a la dissolució o liquidació de l’entitat i l’entitat continuarà obligada a realitzar les aportacions legalment exigibles. En el cas dels comptes corrents, el saldo emparat serà l’existent a la data de la revocació menys els deutes que tinguen lloc entre la citada data i la de declaració del supòsit que done lloc al pagament de la indemnització.