Saber més…
La Unió Bancària es va establir amb l’objectiu de garantir que el sector bancari de la zona de l’euro siga segur, fiable, i estiga regulat i supervisat de manera uniforme comptant amb un codi normatiu únic (“Single European Rulebook”). A més, el seu establiment permet reforçar l’estabilitat financera, promovent l’ús de mecanismes de gestió crisi que minimitzen l’ús dels recursos dels contribuents, com va ocórrer en el passat.
La Unió Bancària compta actualment amb un Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) que es va posar en marxa en 2014 i un Mecanisme Únic de Resolució (MUR) que es va activar un any després, en 2015, complementat amb un Fons Únic de Resolució (JUR) mutualizado, els recursos de la qual s’han vingut constituint per la totalitat les entitats de crèdit de l’Eurosistema, entre les quals s’inclouen les entitats espanyoles, per a afrontar la resolució de les entitats considerades d’interés públic. El marc regulador europeu aplicable als fons de garantia nacionals que pertanyen a la UE, emés en 2014, permet al seu torn la protecció harmonitzada del dipositant en els diferents països de la Unió, no obstant això, l’establiment d’un Fons Únic de Garantia de Depòsits (EDIS), el denominat Tercer Pilar de la Unió Bancària, encara no s’ha implementat i continua sent objecte de debat polític en el si de la UE.
Establir un EDIS permetria avançar en la creació d’un mercat bancari únic, consolidaria el projecte de la Unió Bancària i, no menys important, enfortiria encara més la protecció dels dipositants davant eventuals crisis financeres. El FGD segueix amb la màxima atenció aquest debat i participa en ell de manera activa en els fòrums en els quals és present, de manera coordinada amb la resta d’autoritats espanyoles.
