Saber-ne més
La Unió Bancària es va establir amb l’objectiu de garantir que el sector bancari de la zona euro sigui segur, fiable, i estigui regulat i supervisat de manera uniforme comptant amb un codi normatiu únic (“Single European Rulebook”). A més a més, el seu establiment permet reforçar l’estabilitat financera, promovent l’ús de mecanismes de gestió de crisi que minimitzin l’ús dels recursos dels contribuents, com va ocórrer al passat.
La Unió Bancària conta actualment amb un Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) que es va posar en marxa el 2014 i un Mecanisme Únic de Resolució (MUR) que es va activar un any després, el 2015, complimentat amb un Fons Únic de Resolució (JUR) mutualitzat, els recursos dels quals s’han anat constituint per la totalitat de les entitats de crèdit de l’Eurosistema, entre les quals s’inclouen les entitats espanyoles, per a afrontar la resolució de les entitats considerades d’interès públic. El marc regulador europeu aplicable als fons de garantia nacionals que pertanyen a la UE, emès el 2014, permet al mateix temps la protecció harmonitzada del dipositant als diferents paisos de la Unió, no obstant això, l’establiment d’un Fons Únic de Garantia de Dipòsits (EDIS), el denominat Tercer Pilar de la Unió Bancària, encara no s’ha implementat i segueix sent objecte de debat polític al sinus de la UE.
Establir un EDIS permetria avançar en la creació d’un mercat bancari únic, consolidaria el projecte de la Unió Bancària i, no menys important, enfortiria encara més la protecció dels dipositants davant eventuals crisis financeres. El FGD segueix amb la màxima atenció aquest debat i participa en ell de forma activa als fòrums on hi és present, de forma coordinada amb la resta d’autoritats espanyoles.
